divendres, 14 de març del 2014

Les plomes del corb

Χαίρε μαθηταὶ

Fa dues setmanes vam fer un viatge virtual per Delfos i vam veure una imatge i us explicaré el què representa: 


El déu Apol·lo, enamorat de Coronis, envia al seu animal consagrat, el corb, que el propi Ovidi descriu com animal de plomes blanques com la plata i com la neu, perquè en tingui cura i li porti notícies sobre la seva estimada. Aquesta, ja embarassada d' Asclepi o Esculapi ,en un moment de distracció del corb, manté relacions amb Isquis, i quan l'animal se n'adona del que ha succeït, porta el missatge al déu. Aquest ple d'ira travessa el pit de Coronis amb una de les seves  fletxes i la mata. En saber que la mortal està embarassada d'ell, extreu al nen del seu ventre i l'entrega al centaure Quiró.
Apol·lo decideix també castigar al corb, per les notícies portades, tenyint el seu plomatge de color negre.
Des d' aquell moment i per sempre més, el corb es considerat un animal de mals auguris, per exemple a la literatura o en l'àmbit popular com a les supersticions.

Us deixo el fragment de les Metamorfosis, on l'autor, Ovidi, parla sobre la transformació del color de les plomes del corb:

Tan recién pintados sus pavones del asesinado Argos, 
como tú recientemente fuiste, cuando cándido antes fueras, 
cuervo locuaz, en alas vuelto súbitamente ennegrecidas. 
Pues fue ésta un día, por sus níveas alas plateada 
un ave, como para igualar, todas sin fallo, a las palomas, 
y a los que salvarían los Capitolios con su vigilante voz
no ceder, a los ánsares, ni amante de las corrientes al cisne. 
Su lengua fue su perdición, la lengua haciendo esa, locuaz, 
que el color que blanco era, ahora es contrario al blanco.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada