diumenge, 31 de març de 2013

ARS AMANDI

 Salve discipulae secundi cursus,

Ja que enguany us heu de llegir aquesta obra d'Ovidi, fem-ho d'una manera entretinguda, mitjançant preguntes que vosaltres mateixes formulareu en les diverses entrades i respondreu a través dels comentaris.
 Tanmateix, abans d'endinsar-nos de ple en les pàgines d'aquest petit llibre, us en faig cinc cèntims.

Aquesta obra Ars Amandi o l'Art d'estimar consta de tres llibres. Els dos primers estan dedicats a l'home i el tercer a la dona. No sé si és que Ovidi considerava que l'home  era més obtús, però el que exposa en els dos primers llibres, com conquerir i retenir l'amor d'una dona, ho fa només en un llibre per a ella. Es creu que a les dones del moment no els va fer gaire gràcia i per conciliar-se amb elles va escriure dues  obres més : Remedia Amoris i Medicamina faciei. La primera tracta , com bé diu el títol, de les maneres que té la dona, i com no , l'home, per superar un amor desafortunat. Mentre que la segona obra , de la qual només es conserven 100 versos, és un tractat de cosmètica per  tal que la dona encisi amb la seva bellesa  l'home, tot i que després d'haver vist l'exposició del Museu Arqueològic de Barcelona, i saber com preparaven les seves cremes, aquest concepte de bellesa és un tant relatiu.

 Les tres obres escrites entre l'any 1 a. C. i el 2 a. C. pertanyen al gènere de poesia didàctica, i aquesta finalitat l'expressa  el mateix autor en el vers 17 del llibre I :
ego sum praeceptor Amoris, 
encara que l'obra és del tot novedosa, tant pel que fa a la temàtica, ja que els temes  emprats anteriorment eren  filosòfics (Lucreci), d'astronomia (Arato), agraris (Virgili), com per la manera humorística de tractar-la.  A més, cal afegir que el metre no és l'hexàmetre sinó  el dístic elegíac.

Els filòlegs sempre han imaginat raonablement que aquestes obres, carmen, van ser la causa de l'exili del poeta,  i que ell mateix expressa  a les Tristia II 207:

Perdiderunt cum me duo crimina, carmen et error,
alterius facti culpa silenda mihi.

però encara que fos del domini públic  de la seva època, no ho podem assegurar del cert, sobretot pel que fa a l' error, instigador de l'adulteri, com ell mateix explica? una conspiració, implicació en un escàndol a la família imperial? El que sí se sap és que August havia retirat tota l'obra  d' Ovidi de les biblioteques públiques i es desaconsellava tenir-ne còpies privades. Potser només va ser un pretext oficial, car les obres havien estat publicades feia 7 o 8 anys abans, però és que Ovidi amb les seves obres desafiava la política ètica, social i inclús literària  d' August.